FRUITS DE TARDOR

Arrauxats llueixen damunt la taula els fruits de tardor.
Sorgeixen entre camps i boscos, encabits entre els colors tardorals i els olors murris que ens va deixant el "tempus fugit", que faceciós i enjogassat arruga l'engrogat paisatge.
Fruits de tardor, que engalipen els sentiments primitius de les presències bonhomioses aixoplugades sota l'aiguat anunciat per un tro eixordador.
El sol projecta clapes de llum entre les branques d'un arbre que s'esqueixa obstinadament contra el silenci de la tardor, perquè el vent de la tramontana ha segrestat la piuladissa d'uns ocells que cerquen la sensació de refugi en indrets més càlids.
Un antic Déu silvestre, que donava fruits als nens es desperta cada dia sota la llum grogenca de la tardor, i es passeja encara sobre els colors d'ocres tardorals i un cel lluminós.
Als mercats, l'advocat, el peó caminer, la senyora que viu amb un gat, esperen amb il·lusió comprar els fruits de temporada, codonys, magranes, llimones, fruits de tardor.
A la plaça, un rellotge fa palesa de l'enyorança d'antics estius, i els Sants de l'església vigilen que veïns i forasters cultiven la fe en la profunditat de l'existència.

La tardor és una riuada acolorida d'un nen que surtint de l'escola deixa les seves emprentes sobre les fulles seques, que se les mira com qui mira el centre del món, encuriosit pel brogit d'un crish crash que va quedant enrere sota la sola de les seves sabates.
La tardor és una magrana, uns codonys, uns llimones, que encastades amb orfebre precisió a uns quadres fan olor de cítric.
Els fruits de tardor marquen l'inexorable pass del temps, amagats sota l'ombra d'un arbre que s'ha forjat amb l'energia immemorial de l'aigua.
Aquests fruits de tardor, resplendeixen en una exposició d'art i miren de reüll als enamorats que a cau d'orella es petonejen mots i besos.


PINTURA: JOSEP MARIA CABAYOL
TEXT: MERCEDES LÁZARO

JOSEP MARIA CABAYOL: RECOGENUT PINTOR MEDITERRANI

Woody Allen diu que l'artista ha de proporcionar una il·lusió, un paradís o un infern, qualsevol cosa que valgui la pena al bell mig de tot lo terrible.

Ahir al programa La nit dels Ignorants de Catalunya Ràdio al que truco sovint perquè m'agrada escoltar la veu dels ignorants i perquè em sento una ignorant més que té un llarg camí per recòrrer en el món de la llengua catalana, vaig fer una pregunta: "què és la felicitat" i un oient d'aquest programa va contestar que "la felicitat és la absència de la por. La felicitat és un estat temporal, un pont llençat fins al proper pilar". Aquest concepte de felicitat s'escau amb la frase d'Allen sobre el que ens ha de proporcionar l'artista: una il·lusió, un paradís o un infern perquè tots tres són conceptes lloats per grans artistes dins d'un espai temporal, i vet aquí que ens ensopeguem amb una realitat absent de por, a la que ens acosta l'art de Josep Maria Cabayol, i que propaga l'il·lusió de viatjar a terres del mediterrani.

Hi ha un paradís per cada religió i la pintura de Cabayol, com si fos una teoria religiosa, té el seu paradís o la seva terra promesa: els pobles del mediterrani com Xauen. L'artista vilanoví dona als espectadors siguin religiosos o no el dret de reserva en un cel blau.
Sota la llum d'aquests quadres podem creure en la vida futura perquè la realitat es presenta com un fanal que il·lumina un poble on es mantenen tradicions arrelades i un esperit de comunitat molt viu. Els humans hem aprés a sumar esforços i refinar les passions més ordinàries, és aleshores quan per fi el nostre pensament s'eixamplarà per a poder permetre l'entrada d'altres idees i de noves sensacions com les que en transmet l'art.

El sol il·lumina amb un encegament estiuenc Xauen, Mikonos, i el reconegut artista plàstic Josep Maria Cabayol pinta una llum sense eufemismes, entortolligant-se per les blanques façanes i les escaletes d'aquests pobles on va a passar diverses estades al llarg de la seva vida.

Les pintures de Cabayol són les civilitzacions desenvolupades als terrats, sota les finestres i davant de les portes i a l'interior de les cases. Una mirada surrealista podria veure dins d'aquests quadres a la gent asseguda sobre una cadira atrotinada a parar la fresca, a parlar amb els veïns i a veure passar la vida.

No hi cap mena de dubte que Woody Allen sigui un gran cómic, de la mateixa manera que Josep Maria Cabayol és un gran artista, les seves exposicions individuals -a més d'altres colectives- des de 1969 a Vilanova, Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Palma de Mallorca i en altres ciutats de Catalunya i fins i tot al Marroc i als Estats Units, demostren molts anys d'experiència en el món de la pintura.

He trobat una similitud entre Allen i Cabayol, tots dos es dediquen al do que tenen (humor i pintura respectivament) cada dia de la vida, s'apliquen amb una disciplinada dedicació al talent amb el que van nèixer.

PINTURES SILENCIADES II

Els patis abandonats es deixen anar com qui no vol la cosa...all bell mig del realisme de tot plegat i en la llunyania de la llibertat d'expressiò les pors s'enlairen.

El trescar constant dels temps, a cavall d'un vent furiòs, traspua entre els records d'uns quadres com el lament d'un déu antic.

La vida flueix entre sospirs de molsa i l'enyorança dels colors del mediterrani. Estem fets de la mateixa matèria que els nostres pobles.

L'aigua dels primers nùvols amb accent foraster desprén olors que s'enfilen cap a un cel àvid de tramuntanes silenciades.

La gent que esmorça entre les taules dels cafés de la plaça és una presència esvaida que no coneix els secrets de l'infinit.

ITALIANO

I pati abbandonati si lasciano andare come colui che fa finta di niente...nel bel mezzo del realismo di un tutt'uno e nella lontananza, le paure compaiono in aria.

Il gallopare costante dei tempi, a cavallo di un vento furioso, traspira tra i ricordi dei quadri come il lamento di un dio antico.

La vita fluisce tra i sospiri di muffa e la mancanza dei colori del mediterraneo. Siamo fatti della stessa materia dei nostri paesi.

L'acqua delle prime nuvole con una cadenza straniera espande profumi che si dirigono verso un cielo avido di tramontane silenziate.

La gente che fa collazione tra i tavoli dei bar della piazza é una presenza sfumata che non conosce i segreti dell' infinito.

PINTURES SILENCIADES

PINTURES SILENCIADES



Un cel blau avui és un mot silencitat.

Les blanques construccions del mediterrani de Cabayol avui projecten clapes de llum que s'escampen i vibren sota una llibertat d'expressiò silenciada.

Avui la pintura de Cabayol llisca silenciosament mitjançant l'ull estret de la censura.

Avui els cargols ufanosos de mar de Cabayol s'esqueixen contra la dura foscor d'una limitaciò que enfosqueix abruptament la llum del mediterrani.

CALELLA I ELS CARGOLS DE MAR DE CABAYOL

Calella és un poble de la Costa Brava que s'ha fixat en el meu cor com els cargolls de mar queden fixats en les pintures de Josep M. Cabayol. Calella està rodejada de pinades i de xalets amagats darrere dels murs que els protegeixen de les mirades curioses.

No hi ha tristesa al meu pas per aquestes terres catalanes, en canvi, a Bilbao sorgeix la melangia contemplant el cargol de mar que vaig descobrir dins la sorra exposat al sol i permanentment de vacances, el mateix cargol que senyoreja en el quadre de l'artista vilanoví amb el que tinc un lligam cultural, malgrat les mirades dolentes i banals miren cap a indrets desconeguts i foscos perquè sorgeixen com crits de la foscor.

El realisme d'aquestes pintures del meu bloc dedicat al pintor de la llum mediterrània -Cabayol- s'ensopega amb el meu caràcter somniador i surrealista. Els meus somnis bronzejats llagrimejen l' òxid dels records d'un viatge que guarda secrets com els cargols guarden endins el brogit de les onades.

Aquests quadres fan olor d'aigua salada i dibuixen ombres darrere dels cargols que un cop desenterrats de la sorra escampen les hores del mar als quatre vents. Aquests cargols a la platja, al agost són com una mena de ambientador que esvaeix la barreja de sentors que provoca l'acumulació de visitants, sobretot els diumenges.

Els arqueòlegs van desenterrant la memòria de les pedres, els pintors van fixant en la història la realitat present i els escriptors fem una descripció del que veiem i sentim, i tots junts de generació en generació anem deixant les engrunes d'una esperança abandonada a la vora del mar.

EL TEMPS

William Shakespeare deia que el temps era el mestre absolut dels humans, en canvi, els àrabs deien que el temps era el mestre d'aquells que no tenen mestre. Jo no sé vostés, però jo de vegades sóc una persona pusil·lànime i ploramiques i veig la meva vida plena de carrers sense sortida, en aquesta situació el concepte temps em fa feredat. En canvi, altres vegades, els unglots de la meva ànima forta defenen cofois els moments més difícils de la meva existència, i quan em sento així el temps per a mi és molt més que un senzill calendari penjat a una paret. Aquesta introducció s'escau amb la pintura i els quadres, hi ha quadres penjats que no ens diuen res, que no ens obren els camins, que són portes tancades al temps i a les nostres emocions i sentiments. En aquest quadre de Josep M. Cabayol que encapçala el meu texte he trobat una porta oberta i molta llum amb el realisme que caracteritza les seves obres d'art.
La meva ingenuïtat en aquests temes em porta a escriure amb prudència i prefereixo seguir el meu camí sobre el paper pautat de les emocions perquè la literatura no necessita res més, no vull endinsarme en comentaris d'un crític d'art perquè no és el meu treball,- it isn't my job-.
Com que és Agost, aquest post és una mica més curt, es podria dir que és un article de mitja jornada, però abans de acabar-lo afegiria un consell, si vosté té a prop de la tauleta de nit (encara que no sigui el lloc més adequat per un quadre) una obra de Cabayol, podrà gaudir d'una il·luminació excel·lent per poder llegir durant tota la nit.


TEXT: MERCEDES LÁZARO
PINTURA: JOSEP MARIA CABAYOL

LA PERSONALITAT DEL ARTISTA, CABAYOL I LA SEVA PETJADA ARTISTICA

Cada época té un bagatge civilitzador en el que es recolza la personalitat dels artistes i els apassionats d'art segur que estàn entenent per on vaig. L'humanisme, el feudalisme, el renaixement, la inquisició, la reforma, la contrareforma, la servitud, la il·lustració, l'absolutisme, el liberalisme, l'estalinisme, el socialisme democràtic, les dictadures, la democràcia, el nazisme i els drets humans han deixat la seva petjada en els mestres d'art i en les seves obres. Això és el que li sucedeix també al protagonista del meu blog de pintura Josep M.Cabayol , és tracta d'un blog "sense ànim de lucre", com si fos una ONG, ho dic per les mirades més curioses i susceptibles, i elles ja saben per on vaig.
Cabayol, dins de la saviesa d'un artista ens diu que "cap autor ha de seguir la via de les tendències, sinó que ha de seguir sempre la seva línea i deixar-se d'influències, malgrat estigui sempre condicionat d'una determinada realitat quotidiana i d'una actualitat que donarà al autor unes normes dins de les quals es mourà artísticament".
Ja he comentat que el meu cas en el món de la pintura és una mirada discreta i humil peró suposo que una persona conreada en la bellesa de les obres dels grans mestres no voldria ni tan sols donar un cop d'ull a un producte fraudulent, i aquesta mena de productes, per desgràcia traginen també amunt i avall pel mercat de l'art, que com altres mercats, també pateix els excessos i les perversions.
L'artista ha de ser lliure per a poder fer una gran obra d'art, no em refereixo a ser un "single" sentimental, tothom necessita una persona al seu voltant com una mena de norma que ens dirigeix, em refereixo a llibertat de pensament, l'artista ha de ser lliure de triar els colors, les tonalitats, l'estètica, les formes, l'assumpte i tot alló que es considera una eina més de la cultura que l'artista va conformant, l'artista va donant sentit i sentiment a la llibertat, cerca, conèix i comparteix obres d'art amb la gent de gust refinat.

p.d. Article només en català dedicat a mi mateixa i a la meva dedicació a tot alló que m'agrada fer, com el fet d'escriure, per quina raó? perqué sóc lliure, jove, amb molta embranzida i tinc ganes d'aprendre...apa!!



TEXT: MERCEDES LÁZARO
PINTURA: JOSEP MARIA CABAYOL

XERRANT DELS QUADRES DE CABAYOL / CHIACCHIERANDO DEI QUADRI DI CABAYOL

CATALÀ

XERRANT DELS QUADRES DE CABAYOL

En el món de la comunicació ens trobem amb diverses possibilitats de diàleg. Podem crear-lo amb llengües i paraules, peró també amb gestos, mirades, somriures, tactes, tons de veu, i silencis. Les dones que fins i tot, tenim la capacitat de mormolar a mitja veu les mentides oficials, les necessàries i rutinàries de cada dia, també patim dies esmorteïts de locució escarransida.
La llum i la claror d'un quadre de Cabayol canviarà subtilment el nostre silenci dolorós, ens parlaràn els tons blavosos de la realitat fixada en les seves obres i la melangia de les tardes de diumenge esdevindrà la felicitat d'estar trist.

Uns alls no ens diuen res, peró ens quedarem amb un pam de nas si els mateixos alls enlluernen la nostra llar com una guspira de llum. El que no podrem fer és buscar el sentit de la vida o els nostres dubtes inextricables en el realisme dels quadres de Josep M. Cabayol. Els apassionats de l'art ompliràn a vessar el seu gust refinat i jo que "vaig fent" una intromissió en el món de l'art i m'agrada l'exhibicionisme de la escriptura podré trobar amb aquests quadres que em passen arran de nas una ocasió per deixar la meva addicció al cola-cao, per quina raó? ho ignoro peró el cas és que quan els contemplo em llençen amb el seu llenguatge un bufec d'alleugeriment.

Un quadre de Cabayol pot ser una mirada que, quan ens arriba a casa una visita incòmoda, ens fa l'ullet i ens fa petar la xerrada amb el parent o amic que guaita la presència inquietant dels nostres estris amuntegats, i ens dona l'embranzida per a començar una conversa amb el concepte "blanc". Aquest color triat per Josep M. Cabayol traspua a través del temps, aquest blanc de la calç de les parets de les cases del mediterrani és el mateix blanc de la neu que cau en silenci, és el mateix color de la bondat, és el mateix color triat per les noies en edat de casar-se i és el mateix color dels fulls d'una escriptora, que com jo ara mateix va baixant l'envelat d'aquest article perquè no voldria crear un escrit atrotinat i rebregat.


ITALIANO

CHIACCHIERANDO DEI QUADRI DI CABAYOL

Nel mondo della comunicazione siamo di fronte a diverse possibilità di dialogo. Possiamo crearlo non soltanto con lingue e parole, ma anche con dei gesti, sguardi, tatti, toni di voce, e silenzi. Noi donne che addirittura, abbiamo la capacità di mormorare sotto voce le bugie ufficiali, quelle necessarie e quotidiane di ogni giorno, patiamo anche i giorni malridotti di locuzione meschina.
La luce e il chiarore di un quadro di Josep Maria Cabayol cambierà sottilmente il nostro silenzio doloroso, ci parleranno le tonalità dell'azzurro della realtà fissata sulle sue opere e la malinconia dei pomeriggi delle domeniche diventerà la felicità di essere tristi.

Alcune teste di aglio non ci dicono niente, peró rimarremmo stupiti se gli stessi agli illuminassero la nostra casa a modo di scintille di luce. Quello che non possiamo fare é cercare il senso della vita o i nostri dubbi esistenziali sul realismo dei quadri di Josep M. Cabayol. Gli appassionati d'arte riempiranno fino all'ultima goccia il loro gusto curato ed io che piano piano stó facendo un'immersione nel mondo dell'arte e mi piace l'esibizionismo della scrittura, potró trovare in questi quadri che mi passano sotto il naso, un'occasione per smettere la mia addizione al Cola-Cao (cacao e latte), per quale motivo? l' ignoro, peró il caso é che quando li contemplo mi lanciano attraverso il loro linguaggio un soffio di liberazione.

Un quadro di Cabayol puó essere uno sguardo che, quando ci arriva a casa una visita scomoda, ci fa l'occhiolino e ci dà lo spunto per cominciare la chiacchiera con il parente o l'amico che guarda la presenza inquietante dei nostri oggetti ammucchiati, e ci sprona per cominciare una conversazione con il concetto "bianco". Questo colore scelto da Josep Maria Cabayol traspira attraverso i tempi, questo bianco della calce delle pareti delle case del mediterraneo é lo stesso bianco della neve che cade in silenzio, é lo stesso colore della bontà, é lo stesso colore scelto dalle ragazze che sono in età di sposarsi ed é lo stesso colore dei fogli di una scrittrice, che come me, adesso va tirando giú il telone di questo articolo perché non vorrei creare uno scritto sperperato e perso.

TEXT: MERCEDES LÁZARO
PINTURA: JOSEP MARIA CABAYOL

PEDRES DE MAR / PIETRE DI MARE / PIEDRAS DE MAR

Les "holey stones"


Les aïgues incansables d'un riu arrosseguen unes pedres despreses de les muntanyes per les erosions dels segles, fins al fons del mar, no fos cas que la fúria de l'horitzó se les emporti d'una embranzida. Una "holey stone" és un tresor de la naturalesa que fa de frontissa entre el mar i la muntanya.

No hi ha res que duri per sempre, i l'incessant trastejar de les "holey stones" que es desplacen des de la pell de les muntanyes cap al immens mar, on es forjen amb l'energia immemorial de l'aigua durant uns temps nodrint a la resta d'éssers vius marins, es retalla contra la mirada de l'artista, que en aquest cas és el mestre Josep Maria Cabayol, i entre els nens que construeixen castells d'arena i les dones que traginen bosses de la botiga, s'emporta aquestes pedres al seu estudi per pintar els secrets de l'infinit que callen aquests tresors de mar que desborden els límits del coneixement humà. Peró això els peixos no ho saben i els pescadors tampoc, només els artistes ho poden arribar a intuir.

La pintura d'en Cabayol és la història d'un poble i són les aventures d'una "holey stone", o d'una pedra de mar que va néixer a la vora d'una riera seca, són històries i aventures envoltades de llum i traçades amb el realisme del tiralíneas. Un bon escriptor ha de saber dibuixar el que veu amb paraules, les "holey stones" d'aquest pintor vilanoví flueixen sota la seva mirada puntual, distinta i clara. L'artista Cabayol les ha triat i han deixat de ser engrunes d'una esperança a la vora del mar. Cabayol té encara un últim viatge preparat per aquestes joies marines: deixar en el cor dels apassionats de la pintura el record inesborrable d'una "holey stone".

Al voltant dels quadres de Cabayol resten dampeus les mirades que es nodreixen d'art i de cultura, ja sabem què és bàsicament la cultura: donar sentit i sentiment a la llibertat, cercar, conèixer i compartir, i precisament Josep M. Cabayol és un pintor apassionat que cerca el realisme, el coneixement i vol compartir el que veu mitjançant els seus quadres.

Cabayol ens ofereix les seves obres d'art i nosaltres ens trobem amb l'oportunitat d'obrir els ulls i la ment a un realisme enriquidor, aquest artista de Vilanova i la Geltrú ens acosta amb la generositat del bon gust, la capacitat de mirar la realitat del mediterrani, clara, lluminosa i vital com la llarga existència d'una pedra de mar.



ITALIÀ

Le "holey stones"

Le acque instancabili di un fiume trascinano delle pietre che scendono giú a valle per l'erosione dei secoli, fino al fondo del mare, non fosse il caso che la ferocia dell'orizzonte le porti via con una spinta.
Non c'è niente che duri in eterno, l'incessante ruzzolare delle "holey stones" che si spostano dalla pelle delle montagne fino all'immenso mare, dove si forgiano con l'energia immemorabile dell'acqua per un periodo di tempo nutrendo il resto di esseri marini viventi, si scontra contro lo sguardo dell'artista, che in questo caso é il maestro Josep Maria Cabayol, e fra i bambini che costruiscono castelli di sabbia e le donne che trascinano gli acquisti della spesa, si porta via queste pietre nel suo studio per dipingere i secreti dell'infinito che azzittiscono questi tesori del mare che oltrepassano i limiti della conoscenza umana. Questo peró, i pesci non lo sanno e neanche i pescatori, soltanto gli artisti possono arrivare ad intuirlo.


La pittura di Cabayol é la storia di un paese e sono le avventure di una "holey stone", o di una pietra di mare che é nata sulla riva di un riuscello asciutto, sono storie ed avventure avvolte dalla luce e tracciate con il realismo di un righello. Un buono scrittore deve sapere disegnare con le parole quello che osserva, le "holey stones" di questo pittore catalano fluttuano sotto il suo sguardo puntuale, distinto e chiaro. L'artista Cabayol le ha scelte e già non sono piú bricciole di una speranza sulla riva del mare. Cabayol ha ancora un ultimo viaggio pronto per queste gioie marine: lasciare nel cuore degli appassionati di pittura il ricordo incancellabile di una "holey stone".


Intorno ai quadri di Cabayol rimangono in piedi gli sguardi che si nutrono d'arte e di cultura, e già sappiamo cosa sia la cultura: dare senso e sentimento alla libertà, cercare, conoscere e condividere, e precisamente Josep Maria Cabayol é un pittore appassionato che cerca il realismo, la conoscenza e vuole condividere quello che vede attraverso i suoi quadri.

Cabayol ci offre le sue opere d'arte e noi ci troviamo con l'opportunità di aprire gli occhi e la mente ad un realismo che ci arricchisce, questo artista di Vilanova i la Geltrú ci avvicina con la generosità del buon gusto, la capacità di guardare la realtà del mediterraneo, chiara, limpida e vitale come la lunga esistenza di una pietra di mare.




CASTELLANO

Las "holey stones"

Las aguas incansables de un rio arrastran unas piedras desprendidas de las montañas por las erosiones de los siglos, hasta el fondo del mar, no sea que la furia del horizonte se las lleve de un impulso. Una "holey stone" es un tesoro de la naturaleza que hace de bisagra entre el mar y la montaña.

No hay nada que dure para siempre, y el incesante trastear de las "holey stones" que se desplazan desde la piel de las montañas hacia el inmenso mar, donse se forjan con la energía del agua durante un tiempo nutriendo al resto de seres vivos marinos, se tropieza con la mirada del artista, en este caso se trata del maestro Josep Maria Cabayol, y entre los niños que construyen castillos de arena y las mujeres que trajinan bolsas de las compras, se lleva estas piedras de mar a su taller, para pintar los secretos del infinito que callan estos tesoros marinos que desbordan los límites del conocimiento humano. Pero ésto los peces no lo saben y los pescadores tampoco, sólo los artistas lo pueden llegar a intuir.

La pintura de Cabayol es la historia de un pueblo y son las aventuras de una "holey stone", o de una piedra que nace a las orillas de un riachuelo seco, son historias y aventuras envueltas de luz y trazadas con el realismo del tiralíneas. Un buen escritor debe saber dibujar con palabras lo que ve, las "holey stones" de este pintor catalán fluyen bajo su mirada puntual, distinta y clara. El artista Cabayol las ha elegido y han dejado de ser migas de una esperanza a la orilla del mar. Cabayol tiene aún un último viaje preparado para estas joyas marinas: dejar en el corazón de los apasionados de la pintura el recuerdo imborrable de una "holey stone".

Alrededor de los cuadros de Cabayol quedan en pie las miradas que se nutren de arte y de cultura, y ya sabemos qué es la cultura: dar sentido y sentimiento a la libertad, buscar, conocer y compartir, y precisamente Josep Maria Cabayol es un pintor apasionado que busca el realismo, el conocimiento y quiere compartir lo que ve a través de sus cuadros.

Cabayol nos ofrece sus obras de arte y nosotros nos encontramos con la oportunidad de abrir los ojos y la mente a un realismo enriquecedor. Este artista de Vilanova i la Geltrú nos aproxima con la generosidad del buen gusto, la capacidad de mirar la realidad del mediterráneo, clara, luminosa y vital como la larga vida de una piedra de mar.



TEXTO: MERCEDES LÁZARO
PINTURA: JOSEP MARIA CABAYOL

LA MIRADA PRECISA DE JOSEP MARIA CABAYOL

CATALÀ

La mirada precisa de Cabayol

Amb el pas dels anys aflora la melanconia, amb el pas dels anys la ferocitat ens va diminuint, es podria dir que guanyem amb el pas del temps arrugues nodrides d'amplis camins i d'ombres dibuixades amb tiralínies, i ja sabem el que tenen els camins, que s'omplen de pols que esborren les nostres petjades.

Avui mentre estava estenent la roba, m'ha arribat l'olor de les meves flors que treuen el cap entre les reixes del balcó per a saludar els veïns i la gent que passa pel carrer. Les flors són com els artistes, ens fan gaudir amb la bellesa que exhalen, a diferència de la resta dels mortals, es van nodrint d'un camí que no esborra les petjades que van deixant enrere.

Els meus geranis vermells fan olor de records d'una absència present, la de la meva mare, els quadres de Josep Maria Cabayol fan olor d'una vida conreada en el món del art de la pintura des de molt jovenet, l'inexpugnable valor dels seus quadres anirà creixent amb el pas d'un temps que no esborrarà el seu pas pels pobles del mediterrani com Xauen i Eivissa.

Els quadres de Cabayol són una mirada de precisió geomètrica a les edificacions i als carrers de pobles que s'aixequen sota un cel blau, no és una mirada fugaç a la panoràmica d'un paisatge, les seves obres d'art projecten la llum de Xauen, la seva olor, estàn impregnats d'història, de velles històries que encara trastegen en el record dels musulmans i ja sabem que és la història: la suma de la memoria dels uns i dels altres.

Les composicions de fruites d'aquest pintor desvetllen els nostres ulls cansats i ens miren amb un deix de confiança, la seva pintura ens crida, ens desperta dels somnis i ens escampa contra un realisme ple de matisos de colors que semblen no morir mai. Les carbasses, les llimones, les mangranes són triats per un pintor amb gust per la riquesa de formes, de textures i els efectes produïts per la llum en els reflexos i en les transparències, peró de tot això ja parlaré més endavant, en un altre article, ara vull fer una paradeta i gaudir dels quadres que penjo en aquest escrit.

ITALIANO

Lo sguardo preciso di Josep Maria Cabayol

Con il passare degli anni affiorisce la malinconia, con il passare degli anni la ferocità ci diminuisce, si potrebbe dire che guadagniamo con il passare del tempo delle rughe nutrite da vasti cammini e da ombre disegnate con il righello, e già sappiamo quello che hanno le strade, si riempono di polvere che cancella le nostre impronte.

Oggi mentre stendevo i panni, mi é arrivato il profumo dei miei fiori che tirano fuori la testa tra le grate del poggiolo per salutare i vicini e la gente che passa giú dalla via. I fiori sono come gli artisti, ci fanno godere per la bellezza che emanano, al contrario del resto dei mortali, si alimentano di un cammino che non cancella le impronte che lasciano dietro di sé.

I miei gerani rossi profumano di ricordi di un'assenza presente, quella della mia mamma, i quadri di Josep Maria Cabayol profumano di una vita coltivata nel mondo dell'arte della pittura fin da quando era giovanotto, l'incontestabile valore dei suoi quadri crescerà con il passare di un tempo che non cancellerà il suo passato collegato ai paesi del mediterraneo come Xauen ed Eivissa (Ibiza).

I quadri di Cabayol sono uno sguardo di precisione geometrica alle costruzioni e viuzze di paesini che si alzano al mattino sotto un cielo blu, non é uno sguardo fugace alla panoramica di un paesaggio, le sue opere d'arte proiettano la luce di Xauen, il suo profumo, sono impresse di storia, di vecchie storie che ancora sono presenti nei ricordi dei mussulmani e già sappiamo cosa sia la storia: la somma della memoria degli uni e degli altri.

Le composizioni di frutte di questo pittore aprono i nostri occhi stanchi e ci guardano con una cadenza di fiducia, la sua pintura ci chiama, ci sveglia dai sogni e ci precipita contro un realismo pieno di sfumature di colori che sembrano non voler muorire mai. Le zucche, i limoni, il melograno sono scelti da un pittore al quale piace la ricchezza delle forme, delle sfumature e gli effetti prodotti dalla luce sui riflessi e sulle trasparenze, peró di tutto ció ne parleró piú avanti, in un altro articolo, adesso vorrei fermarmi qui e godere dei quadri che appendo su questo scritto.





CASTELLANO

La mirada precisa de Josep Maria Cabayol

Con el paso del tiempo aflora la melancolía, con el paso del tiempo la ferocidad nos va disminuyendo, se podría decir que ganamos con el paso de los años arrugas nutridas de amplios caminos y de sombras dibujadas con el tiralíneas, y ya sabemos lo que tienen los caminos, que se llenan de polvo que borra nuestros pasos.

Hoy mientras estaba colgando la ropa, me ha llegado el olor de mis flores que asoman la cabeza entre los barrotes del balcón para saludar a los vecinos y a la gente que pasa por la calle. Las flores son como los artistas, nos hacen gozar con la belleza que exhalan, a diferencia del resto de los mortales, se van nutriendo de un camino que no cancela las huellas que van dejando atrás.

Mis geranios rojos huelen a recuerdos de una ausencia presente, la de mi madre, los cuadros de Josep Maria Cabayol huelen a una vida cultivada en el mundo del arte desde jovencito, el inexpugnable valor de sus cuadros irá creciendo con el paso de un tiempo que no borrará su paso por los pueblos del mediterráneo como Xauen e Ibiza.

Los cuadros de Cabayol son una mira de precisión geométrica a las edificaciones y a las calles de pueblos que se levantan bajo un cielo azul, no es una mirada fugaz a la panorámica de un paisaje, sus obras de arte proyectan la luz de Xauen, su color, están impregnadas de historia, de viejas historias que aún trastean en el recuerdo de los musulmanes y ya sabemos qué es la historia: la suma de la memoria de unos y de otros.


Las composiciones de frutas de este pintor abren nuestros ojos cansados y nos miran con un deje de confianza, su pintura nos llama, nos despierta de los sueños y nos precipita contra un realismo lleno de matices de colores que parecen no morir nunca. Las calabazas, los limones, las granadas son elegidos por un pintor al que le gusta la riqueza de las formas, texturas y los efectos producidos por la luz en los reflejos y en las transparencias, pero de todo esto ya hablaré más adelante, en otro artículo, ahora quisiera hacer una paradita y gozar de los cuadros que cuelgo en este escrito.




TEXTO: MERCEDES LÁZARO
PINTURA: JOSEP MARIA CABAYOL

ELS POBLES DE CABAYOL / I PAESINI DI CABAYOL / LOS PUEBLOS DE CABAYOL

Els pobles de Cabayol

Quina raresa escriure en la llunyania des de les muntanyes verdes i fosques de Vizcaya sobre la claror que ha envoltat sempre els quadres del pintor Josep Maria Cabayol Serramià de Vilanova i la Geltrú. Quina raresa que jo estigui escrivint d'un home que fa anar el llapis i els pinzells en la seva feina quotidiana. La meva vida no té que veure amb la textura dels quadres i es desenvolupa llunyana de Catalunya peró jo estic sempre disposada a mirar entre reixes i descobrir nous horitzons. Tothom té una presència punxeguda en la seva vida que li costa oblidar perquè deixar enrere en el passat no és com interioritzar, és com quan anem al banc a pagar, no és la mateixa cosa que anar a rebre els diners, la sensació és diferent. De tant en tant sorgeixen records que ens punxen l'ànima i ens fan mirar la realitat com si fos un enigma que hem de resoldre.

Com ja vaig comentar en un altre article, a poc a poc aniré descobrint els quadres i la personalitat de Cabayol, no voldria saturar el gaudiment dels lectors i dels apassionats d'art d'un cop. L'ànima d'un artista que vaig exposant teixint articles i mostrant els seus quadres també tindrà records que motivin el seu art. Els pobles de Cabayol, són pobles del mediterrani, sorgits d'una blanca realitat que el pintor projecta i deixa fixada en el quadre amb un amarat subjectiu i personal. Els pobles d'aquest artista estàn avesats al xiuxiueig de la gent del mediterrani, un poble reflectit en les obres d'art de Cabayol és un terrat de Vilanova, és un campanar senzill que amb un dolç dringar desperta de la migdiada els ulls mig aclucats dels veïns que es troben més a prop, és un xiprés que al costat d'una esglèsia mira cap a un cel net i blau, és una blanca i enlluernadora construcció d'Eivissa amb una porta d'un blau que sembla deixar nues les nostres emocions abans de creuar l'umbral, els seus pobles són cases que es fan companya en els humils carrers de Xauen i són cases que ens esperen amb les inusuals finestres i portes d'aquesta terra que fa part de la biografia de Cabayol.

P.D. Vilanova i la Geltrú és el poble on va néixer Josep Maria Cabayol i aquests dies un estol d'ocells es podrà trobar amb un vano de vuit metres d'amplada que l'Ajuntament penjarà pròximament al bell mig de la Rambla Principal amb motiu de la Festa Major que es celebrarà el cinc d'Agost, i colorarà les festes dels vilanovencs i dels visitants fins a mitjans del mateix mes, com una mena d'homenatge al artista que té els seus arrels ancorats en aquesta terra catalana.

ITALIANO

I paesi di Cabayol

Che stranezza scrivere dalla lontananza delle scure e verdi colline di Vizcaya sul chiarore che ha avvolto sempre i quadri del pittore Josep Maria Cabayol Serramià di Vilanova e la Geltrú. Che stranezza che io stia scrivendo di un uomo che adopera i pennelli nel suo impegno e lavoro quotidiano. La mia vita ha poco che vedere con le sfumature dei dipinti e si sviluppa lontana dalla Catalogna peró io sono sempre disposta a guardare tra le grate e scoprire nuovi orizzonti. Tutti abbiamo una presenza pungente nelle nostre vite che facciamo fatica a dimenticare perché lasciare in dietro nel passato non é come interiorizzare, é come quando andiamo in banca a pagare, non é la stessa cosa che andare e prelevare, la sensazione é diversa. Ogni tanto emergono dei ricordi che ci pungono l'anima e ci fanno guardare la realtà come se fosse un' enigma che abbiamo da risolvere.
Come ho già commentato su un altro articolo, piano piano andró a scoprire i quadri e la personalità di Cabayol, non vorrei saturare il piacere dei lettori e degli appassionati d'arte tutta di un tratto. L'anima di un artista che lentamente espongo cucendo questi articoli e mostrando le sue opere, avrà anche dei ricordi che motivino la sua arte. I paesi di Cabayol sono popoli del mediterraneo emersi da una bianca realtà che il pittore progetta e lascia fissata sulla tela con un'impronta soggetiva e personale. I paesini di questo artista sono abituati al brusio della gente del mediterraneo, un paesino raffigurato da Cabayol é un tetto di Vilanova, é un campanile semplice che con il dolce rintoccare sveglia i riposini degli occhi mezzi chiusi di coloro che si trovano nelle vicinanze, é un cipresso di fianco ad una chiesa che punta con il suo sguardo verso un cielo nitido ed azzurro, é una bianca ed abbagliante costruzione d'Ibiza con una porta di un intenso blu che ci spoglia tutte le emozioni che abbiamo dentro prima di attraversarne l'uscio, e sono case che si fanno compagnia nella semplicità delle viuzze di Xauen che ci aspettano con le inusuali porte e finestre tipiche di questa terra che ormai fa parte della vita del maestro Cabayol.

P.S. Vilanova i la Geltrú é un paesino della Catalogna dove é nato Josep Maria Cabayol e questi giorni uno stormo di uccelli si potrá trovare con un ventaglio di otto metri di ampiezza che il Comune appenderà prossimamente nel bel mezzo della Rambla Principal con motivo della Festa Maggiore che si festeggia il cinque di Agosto, e colorerà le feste dei cittadini di questo paesino mediterraneo e i visitatori fino alla metà dello stesso mese, come una specie di omaggio a questo pittore che ha le sue radici ancorate in questa terra.

CASTELLANO

Los pueblos de Cabayol

Qué rareza escribir en la lejanía de las oscuras y verdes colinas de Vizcaya sobre la claror que ha envuelto siempre los cuadros del pintor Josep Maria Cabayol Serramiá de Vilanova i la Geltrú. Qué rareza que yo esté escribiendo de un hombre que utiliza los pinceles en su trabajo cotidiano. Mi vida tiene muy poco que ver con la textura de los cuadros y se desarrolla lejos de Cataluña pero yo estoy siempre dispuesta a mirar entre rejillas y descubrir nuevos horizontes. Todos tenemos una presencia punzante que nos cuesta olvidar, porque dejar atrás en el pasado no es como interiorizar, es como cuando vamos al banco a pagar, no es igual que ir a cobrar, la sensación es diferente. De vez en cuando brotan recuerdos que nos pinchan el alma y nos hacen mirar la realidad como si fuese un enigma que tenemos que resolver.
Como comenté en un artículo anterior, poco a poco iré descubriendo los cuadros y la personalidad de Cabayol, no querría saturar el goce de los lectores y de los apasionados de arte de golpe y porrazo. El alma de un artista que voy exponiendo poco a poco tejiendo artículos y mostrando sus pinturas también tendrá recuerdos que motiven el realismo de sus obras. Los pueblos de este artista, son pueblos del mediterráneo brotados de una blanca realidad que el pintor proyecta y deja fijada en el cuadro con una huella subjetiva y personal, son pueblos que están acostumbrados al susurrar de sus gentes, de la gente del mediterráneo, un pueblo reflejado en una obra de arte de Cabayol es un un tejado de Vilanova, es un campanario simple que con su toqueteo de campanas despierta las siestas de los ojos medio cerrados de los vecinos más cercanos, es un ciprés que apunta con su mirada a un cielo impoluto y azul, es una blanca y cegadora construcción de Ibiza con una puerta de un intenso azul que desnuda todas nuestras emociones internas antes de atravesar el umbral y son casas que se hacen compañía en la simplicidad de las calles de Xauen que nos esperan con las inusuales y típicas puertas y ventanas de esta tierra que ya forma parte de la biografía del maestro de la pintura Josep Maria Cabayol.

P.D. Vilanova i la Geltrú es el pueblo donde nació Josep Maria Cabayol, y estos días una bandada de pájaros se podrá encontrar con un abanico de ocho metros de amplitud que el Ayuntamiento colgará próximamente en el medio de la Rambla Principal con motivo de la Fiesta Mayor que se celebrará el día cinco de Agosto y coloreará las fiestas de los vilanovenses y visitantes hasta mediados del mismo mes, como una especie de homenaje al pintor que tiene sus raíces ancladas en esta tierra catalana.



TEXTO: MERCEDES LÁZARO
PINTURA: JOSEP MARIA CABAYOL

ELS ULLS DEL PINTOR

CATALÀ

Eivissa, una altra vegada ens trobem sota un cel blau amb el mestre Josep Maria Cabayol, aquesta vegada ens fa gaudir amb uns quadres de la lluminosa illa d'Eivissa, al bell mig d'una tipica construcció blanca ens miren dues ulls tafaners, ens miren amb la xafarderia dels petits pobles, ens vigilen quan passegem al seu voltant, la blancor mig ingènua ens demana els nostres secrets, peró amb una mirada de recel li contestem en silenci i descreció perquè preferim contemplar els colors de la terra del mediterrani, a redós de les masies i camins dibuixant una ombra punxeguda sota el sol eminentment rural. Els ulls de la blanca construcció d'Eivissa són com els ulls del pintor Josep Maria Cabayol, pregunten amb discreció i amaguen la saviesa recargolada de cultura mediterrània que a poc a poc anirem descobrint llegint aquest bloc.

ITALIANO

Ibiza, un'altra volta ci troviamo sotto un cielo blu con il maestro Josep Maria Cabayol, questa volta ci fa godere con dei quadri della luccicante isola d'Ibiza, nel bel mezzo di una tipica costruzione bianca ci guardano due occhi pettegoli, ci guardano con la curiosità dei piccoli paesini, ci vigilano quando facciamo una passeggiata intorno, la bianchezza mezzo ingenua ci chiede i nostri secreti, peró con uno sguardo permaloso la contestiamo in silenzio e discrezione perché preferiamo contemplare i colori della terra del mediterraneo, sotto la sicurezza delle cascine tipiche e dei cammini disegnando un'ombra pungente sotto il sole eminentemente rurale. Gli occhi della bianca costruzione d'Ibiza sono come gli occhi del pittore Josep Maria Cabayol, chiedono con discrezione e nascondono la sapienza carica di cultura mediterranea che piano piano andremo scropendo leggendo questo blog.

CASTELLANO

Ibiza, otra vez nos encontramos bajo un cielo azul con el maestro Josep Maria Cabayol, esta vez nos hace disfrutar con un cuadro de la luminosa isla de Ibiza, en el medio de una típica construcción blanca nos miran dos ojos cotillas, nos miran con la curiosidad de los pequeños pueblos, nos vigilan cuando damos un paseo por los alrededores, la blancura medio ingenua nos pregunta nuestros secretos, pero con una mirada recelosa la contestamos en silencio y descreción porque preferimos contemplar los colores de la tierra del mediterráneo, al abrigo de las masías típicas y de los caminos dibujando una sombra puntiaguda bajo un sol eminentemente rural. Los ojos de la blanca construcción de Ibiza son como los ojos del pintor Josep Maria Cabayol, preguntan con discreción y esconden la sabiduría recargada de cultura mediterránea que poco a poco iremos descubriendo leyendo este blog.


TEXTO: MERCEDES LÁZARO
PINTURA: JOSEP MARIA CABAYOL

L'ART DE LA PINTURA: UNA FINESTRA OBERTA A LA MEDITERRÀNEA / L'ARTE DELLA PITTURA: UNA FINESTRA APERTA SUL MEDITERRANEO

CATALÀ

La pintura aplega les fidels emocions que l'artista té endins conformant quadres que senyorejen en les galeries d'art, edificis públics, i en els llars de les persones que gaudeixen d'un gust refinat. Els quadres fan olor de realitat imposada sobre una altra realitat, la nostra visió. Als peus d'un llenç podem gaudir del paisatge d'un poble, podem somniar despertos, podem descobrir un sol rural que s'escampa sobre camps de blat i d'userda, podem viatjar en els temps i escoltar un nen que plora, o com en el cas de la pintura del mestre Cabayol, sentir les onades del mar on es conreen i creixen cargols d'aigua salada.
La llum i els colors d'una pintura marquen les hores d'un dia que no està senyalat en les nostres agendes i en els nostres calendaris, d'un dia que el nostre rellotge digital no ha comptat en les nostres vides, peró sí en la de l'artista.
Sobre un cel blau -de fons- ens ensopeguem amb el pintor català Josep Maria Cabayol, parlar d'ell és parlar de quadres que ens descrobeixen l'arquitectura popular del mediterrani, és parlar d'una vida dedicada a l'art de la pintura, del realisme, del blanc i del blau, de la blancor de les cases amuntegades de Xauen, dels carrers estrets dels pobles on un sol ardent i rodós amaga els habitants en les hores de més calor.
Aniré descobrint a poc a poc mitjançant aquest bloc que ha vingut al món virtual amb la mateixa il·lusió que ho fan els nens quan són expulsats del ventre de la mare, els quadres d'aquest artista que parla català, castellà, anglés i francés peró jo quan he parlat amb ell ho he fet en català, i de vegades llença alguna frase en castellà.
Aquest bloc que estic teixint serà una mena de galeria d'art, ara mateix és només un comunicat oficial de la meva introducció en el món de la pintura com espectadora que vol aprendre i gaudir del plaer quen ens ofereix l'art, això suposa un salt en la meva vida en una época en la que puc somniar en llengues diferents i quan sigui vella, molt molt vella espero fer el darrer badall amb el sospir d'una dona que s'ha arrapat a la vida com la meva mare no ho ha fet, amb la força que ens dona una vida desitjada, una vida que vull viure i gaudir mirant de fit a fit al cel blau.




ITALIANO

La pittura riunisce tutte le emozioni fedeli che l'artista ha dentro di sé, dando forma a quadri che fanno i signori nelle gallerie d'arte, palazzi pubblici, e le case delle persone che godono del buon gusto. I quadri profumano di realtà imposta sopra un'altra realtà, la nostra visione. Ai piedi di una tela possiamo godere del paesaggio di un paese, possiamo sognare svegli, possiamo scoprire un sole rurale che si sparge sui campi di cereali, possiamo viaggiare nel tempo ed ascoltare un bambino che piange, o come nel caso del maestro Cabayol, sentire le onde del mare dove si coltivano e crescono le conchiglie d'acqua salata.
La luce e i colori di una pittura marcano le ore di un giorno che non é stato segnalato nelle nostre agende e neppure nei nostri calendari, di un giorno che il nostro orologio digitale non ha tenuto in conto nelle nostre vite, peró sí nella vita dell'artista.
Sopra un cielo blu ci inciampiamo con il pittore catalano Josep Maria Cabayol, parlare di lui é parlare di teles che ci scoprono l'architettura popolare del mediterraneo, é parlare di una vita dedicata alla pittura, del realismo, del bianco e dell'azzurro, del blu, della bianchezza delle case ammuchiate de Xauen nel Marocco, dei vicoli stretti dei paesini dove un sole rotondo e ardente nasconde gli abitanti durante le ore piú calde.
Piano piano scopriró attraverso questo blog, che é arrivato al mondo virtuale con la stessa illusione che lo fanno i neonati quando sono espulsi dal ventre della madre, i quadri di questo artista che parla catalano, spagnolo, francese ed inglese peró io quando ho parlato con lui l'ho sempre fatto in catalano, e ogni tanto lancia qualche frase in spagnolo.
Questo blog che stó cucendo con parole sarà una specie di galleria d'arte, adesso é soltanto un comunicato ufficiale della mia introduzione nel mondo della pittura come spettatrice che vuole imparare e godere del piacere che ci offre l'arte, questo suppone un salto nella mia vita in un'epoca nella quale posso sognare in diverse lingue e quando sia anziana, molto molto anziana spero smettere di respirare con il sospiro di una donna che si é aggrappata alla vita come la mia mamma non ha saputo fare, con la forza che ci da una vita desiderata, una vita che voglio vivere e godere guardando al cielo blu in faccia.



CASTELLANO

En Castellano sobre todo para mis amigas Adina y Claudia que quieren aprender "lo spagnolo".
La pintura reúne todas las emociones que el artista tiene dentro de sí dando forma a cuadros que señorean en las galerías de arte, edificios públicos y en los hogares de las personas que gozan de un gusto refinado. Los cuadros huelen a realidad impuesta sobre otra realidad, nuestra visión. A los pies de un lienzo podemos gozar del paisaje de un pueblo, podemos soñar despiertos, podemos descubrir un sol rural que se extiende sobre los campos de cereales, podemos viajar en el tiempo y escuchar un niño que llora, o como en le caso de la pintura del maestro Cabayol, sentir las olas del mar donde se cultivan y crecen caracoles de agua salada.
La luz y los colores de una pintura marcan las horas de un día que no está señalado en nuestras agendas y en nuestros calendarios, de un día que nuestro reloj digital no ha contado en nuestras vidas pero sí en la del artista.
Sobre un cielo azul -de fondo- nos tropezamos con el pintor catalàn Josep Maria Cabayol, hablar de él es hablar de láminas que nos descubren la arquitectura popular del mediterráneo, es hablar de una vida dedicada al arte de la pintura, del realismo, del blanco y del azul, de la blancura de las casas amontonadas de Xauen en Marruecos, de las callejuelas estrechas de los pueblos donde un sol redondo y ardiente esconde a los habitantes en las horas de más calor.
Iré descubriendo poco a poco a través de este blog, que ha venido a este mundo virtual con la misma ilusión que un reción nacido expulsado del vientre de la madre, los cuadros de este artista que habla catalán, castellano, inglés y francés pero yo cuando he hablado con él lo he hecho en catalán y de vez en cuando suelta una frase en castellano.
Este blog que estoy tejiendo será un tipo de galería de arte, ahora mismo se trata sólamente de un comunicado oficial de mi introducción en el mundo de la pintura como espectadora que quiere aprender y gozar del placer que nos ofrece el arte, ésto supone un salto en mi vida en una época en la que puedo soñar en lenguas diferentes y cuando sea anciana, muy muy anciana, espero dejar de respirar con el suspiro de una mujer que se ha aferrado a la vida como mi madre no lo supo hacer, con la fuerza que nos da una vida deseada, una vida que quiero vivir y gozar mirando al cielo azul fijamente.



PINTURA: JOSEP MARIA CABAYOL
TEXTO: MERCEDES LÁZARO

INTRODUZIONE ALLA PITTURA DELL'ARCHITETTURA POPOLARE MEDITERRANEA

Josep Maria Cabayol. Artista. Pittore. Ha realizzato piú di 120 mostre personali. Dipinge principalmente l'architettura popolare mediterranea. La sua conoscenza dell'isola d'Ibiza si é basata principalmente sulle costruzioni popolari. Da 1995, ha viaggiato frequentemente in Marocco, con la finalità di studiare principalmente l'architettura di Chauen. Negli ultimi anni ha approfondito la tecnica d'esecuzione delle sue opere, con la finalità di ricercare un massimo realismo.



JOSEP MARIA CABAYOL , dedizione serena e tanace alla pittura.
L'opera piú attuale di Josep Maria Cabayol si caratterizza per l'elaborazione accurata, per l'analisi dettagliata degli elementi che compaiono, puó darsi per una ricerca sullo stesso tema, visto e studiato da diverse prospettive e differenti punti di vista, ugualmente poco diversi, ma che permettono tuttavia di approfondire lo studio dei dettagli. Josep Maria Cabayol Serramià, ha dimostrato fin da giovane la sua passione per la pittura. Dal 1966 ha frequentato lo studio del pittore Salvador Masana, dal quale ha ricevuto non soltanto delle nozioni elementari su come maneggiare la matita e i pennelli, su come trattare i colori e osservarne le masse del paesaggio naturale, ma anche, e puó darsi principalmente, l'impulso e la forza per seguire il cammino per il quale mostrava maggiore predisposizione e volontà. Dal 1969 al 1971 ha fatto degli studi all'Accademia di Belle Arti di Palma di Mallorca. In questi anni ha preso parte a diversi concorsi d'arte giovanili a Vilanova e a Barcellona, in alcuni dei quali é stato premiato. Nel 1969 organizza la prima mostra personale al Foment Vilanoví. A partire da questa data ha realizzato periodicamente mostre personali, a Barcellona, a Palma di Mallorca ed in altre città della Catalogna, in Marocco e negli Stati Uniti. Inoltre, ha partecipato a diverse mostre collettive.
Josep Maria Cabayol, si é dedicato principalmente al paesaggio, con speciale attenzione alla composizione geometrica degli edifici, tanto rurali quanto urbani e agli effetti della luce, non tanto alle panoramiche del paesaggio naturale, con gli elementi fisici della geografia e con la vegetazione che le é inerente.

La vista dei tetti urbani lo motivarono in maniera diretta. Josep Maria Cabayol, progressivamente é andato fissando lo sguardo sugli effetti della luce sulla superficie delle costruzioni e, in modo particolare, nella ricca varietà delle diverse tonalità del bianco, di alcuni colori tenui che lo accompagnano.
La conoscenza dell'isola d'Ibiza, verso il 1976, é stato per Josep Maria Cabayol una scoperta personale che gli é servita di tema preferente per la pittura. Da allora si é concentrato principalmente su parti di costruzione popolare con tonalità di bianco o molto chiare. In modo somigliante a come ha scoperto il paesaggio d'Ibiza, in un viaggio ha scoperto quello del Marocco. Dal 1995 ha fatto diversi soggiorni, con la finalità di ammirare le case e gli agglomerati degli edifici con predominio di facciate bianche di alcune zone del Paese,- com ad esempio Xauen, Rabat ed altre-con un'osservazione attenta dei dettagli, per prendere appunti ed annotazioni, che hanno ispirato buona parte dell'opera degli ultimi anni.


Andando avanti nel tempo, in diversi periodi ha realizzato composizioni di frutta e studi sulle superfici degli oggetti di vetro, e sugli effetti prodotti dalla luce sui riflessi e sulle trasparenze.
Negli ultimi anni ha approfondito sopratutto nell'esecuzione delle opere, dentro delle tematiche già descritte basandosi sul disegno, su un'osservazione piú precisa delle strutture e le sfumature di colori sulle superfici, cercando un maggiore realismo. Dal suo studio, la ricchezza di forme, di estruttura, di sfumature di colori sulle zucche, sui melograni, sui cedri, sulle conchiglie di mare, sulla superficie del tavolo che li sorregge, etc...ha ispirato un buon insieme di realizzazioni.
Josep Maria Cabayol cerca di dedicare alla pittura diverse ore al giorno, senza premura, provando soddisfazione nello studio dell'oggetto dell'opera i dell'esecuzione lenta peró elaborata.


Testo : Francesc X. Puig Rovira
Traduzione: Mercedes Lázaro