Els patis abandonats es deixen anar com qui no vol la cosa...all bell mig del realisme de tot plegat i en la llunyania de la llibertat d'expressiò les pors s'enlairen.
El trescar constant dels temps, a cavall d'un vent furiòs, traspua entre els records d'uns quadres com el lament d'un déu antic.
La vida flueix entre sospirs de molsa i l'enyorança dels colors del mediterrani. Estem fets de la mateixa matèria que els nostres pobles.
L'aigua dels primers nùvols amb accent foraster desprén olors que s'enfilen cap a un cel àvid de tramuntanes silenciades.
La gent que esmorça entre les taules dels cafés de la plaça és una presència esvaida que no coneix els secrets de l'infinit.
ITALIANO
I pati abbandonati si lasciano andare come colui che fa finta di niente...nel bel mezzo del realismo di un tutt'uno e nella lontananza, le paure compaiono in aria.
Il gallopare costante dei tempi, a cavallo di un vento furioso, traspira tra i ricordi dei quadri come il lamento di un dio antico.
La vita fluisce tra i sospiri di muffa e la mancanza dei colori del mediterraneo. Siamo fatti della stessa materia dei nostri paesi.
L'acqua delle prime nuvole con una cadenza straniera espande profumi che si dirigono verso un cielo avido di tramontane silenziate.
La gente che fa collazione tra i tavoli dei bar della piazza é una presenza sfumata che non conosce i segreti dell' infinito.
No hay comentarios:
Publicar un comentario