martes, 7 de septiembre de 2010

JOSEP MARIA CABAYOL: RECOGENUT PINTOR MEDITERRANI






Woody Allen diu que l'artista ha de proporcionar una il·lusió, un paradís o un infern, qualsevol cosa que valgui la pena al bell mig de tot lo terrible.

Ahir al programa La nit dels Ignorants de Catalunya Ràdio al que truco sovint perquè m'agrada escoltar la veu dels ignorants i perquè em sento una ignorant més que té un llarg camí per recòrrer en el món de la llengua catalana, vaig fer una pregunta: "què és la felicitat" i un oient d'aquest programa va contestar que "la felicitat és la absència de la por. La felicitat és un estat temporal, un pont llençat fins al proper pilar". Aquest concepte de felicitat s'escau amb la frase d'Allen sobre el que ens ha de proporcionar l'artista: una il·lusió, un paradís o un infern perquè tots tres són conceptes lloats per grans artistes dins d'un espai temporal, i vet aquí que ens ensopeguem amb una realitat absent de por, a la que ens acosta l'art de Josep Maria Cabayol, i que propaga l'il·lusió de viatjar a terres del mediterrani.

Hi ha un paradís per cada religió i la pintura de Cabayol, com si fos una teoria religiosa, té el seu paradís o la seva terra promesa: els pobles del mediterrani com Xauen. L'artista vilanoví dona als espectadors siguin religiosos o no el dret de reserva en un cel blau.
Sota la llum d'aquests quadres podem creure en la vida futura perquè la realitat es presenta com un fanal que il·lumina un poble on es mantenen tradicions arrelades i un esperit de comunitat molt viu. Els humans hem aprés a sumar esforços i refinar les passions més ordinàries, és aleshores quan per fi el nostre pensament s'eixamplarà per a poder permetre l'entrada d'altres idees i de noves sensacions com les que en transmet l'art.







El sol il·lumina amb un encegament estiuenc Xauen, Mikonos, i el reconegut artista plàstic Josep Maria Cabayol pinta una llum sense eufemismes, entortolligant-se per les blanques façanes i les escaletes d'aquests pobles on va a passar diverses estades al llarg de la seva vida.

Les pintures de Cabayol són les civilitzacions desenvolupades als terrats, sota les finestres i davant de les portes i a l'interior de les cases. Una mirada surrealista podria veure dins d'aquests quadres a la gent asseguda sobre una cadira atrotinada a parar la fresca, a parlar amb els veïns i a veure passar la vida.

No hi cap mena de dubte que Woody Allen sigui un gran cómic, de la mateixa manera que Josep Maria Cabayol és un gran artista, les seves exposicions individuals -a més d'altres colectives- des de 1969 a Vilanova, Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Palma de Mallorca i en altres ciutats de Catalunya i fins i tot al Marroc i als Estats Units, demostren molts anys d'experiència en el món de la pintura.

He trobat una similitud entre Allen i Cabayol, tots dos es dediquen al do que tenen (humor i pintura respectivament) cada dia de la vida, s'apliquen amb una disciplinada dedicació al talent amb el que van nèixer.